Patrimoni

La Porxada

5596284892_b770d99929_z

El monument més emblemàtic de la ciutat es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d’un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. La Porxada, concebuda inicialment com a llotja de gra, va costar 739 lliures barcelonines. L’edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d’ample i està format per 15 columnes d’ordre toscà que sustenten una teulada de quatre vessants. El bombardeig del 31 de maig de 1938 la va deixar molt malmesa però va ser restaurada de nou en acabar la Guerra Civil. El 1984 cedeix una de les jàsseres de la vessant nord precipitant la reconstrucció de la coberta. Coincidint amb el 400 aniversari de la seva construcció, el 1986, s’inauguren les obres de remodelació. L’any 2006, el Govern de la Generalitat, a petició de l’Ajuntament de Granollers, va aprovar declarar la Porxada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquest fet situa la Porxada i la plaça que l’envolta en la màxima categoria de protecció i reconeix el valor del monument.

Les muralles

5596284892_b770d99929_z

Es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a final del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com “corredossos”. Els cinc portals d’entrada coincideixen amb les vies de comunicació que existien i tenien una capella al damunt: el de Barcelona (Sant Cristòfol), el de Caldes (Santa Anna), el de Corró (Sant Antoni), el de Bell-lloc (Sant Roc) i el de la Roca (Santa Esperança). Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer. Coincidint amb les obres de conversió en illa de vianants del centre històric l’any 2009, es va trobar una torre rodona de la muralla a la plaça de Maluquer i Salvador. Es tracta d’una torre de tambor atalussat corresponent a l’angle nord-est de la muralla medieval.

L'Adoberia d'en Ginebreda

5596284892_b770d99929_z

A finals de 2009, s’inaugura L’Adoberia d’en Ginebreda, situada sota l’edifici del GRA i en el subsòl de la plaça de l’Església i del carrer de Ricomà. Aquesta zona forma l’àrea del jaciment arqueològic de la ciutat medieval de Granollers, on hi ha la muralla declarada l’any 1995 com a BCIN (Bé Cultural d’Interès).

L’Adoberia d’en Ginebreda, documentada des del segle XVI i amb activitat fins al segle XIX, ha esdevingut l’única de la mitja dotzena d’adoberies que es té constància històrica i documental que hi havia hagut a Granollers i que s’ha conservat amb prou entitat com per esdevenir un espai museogràfic. El nou centre expositiu, a més d’explicar l’adoberia per si mateixa com una mostra de la preindustrialització al nostre país, dóna a conèixer el creixement i la transformació del Granollers medieval, caracteritzat per un ampli recinte emmurallat, un potent i diversificat mercat i un seguit d’oficis i activitats productives, entre les quals destaquen les del gremi d’adobers.

Refugi de la plaça de Maluquer i Salvador

5596284892_b770d99929_z

Coincidint amb el 70è. aniversari del bombardeig de Granollers, va obrir les seves portes el refugi de la plaça de Maluquer i Salvador, abans plaça de Can Sínia, després d’un procés de rehabilitació. Aquest refugi, que es va utilitzar durant la Guerra Civil per protegir-se dels bombardejos, té una llargada d’uns 25 metres i ocupa tot l’espai rectangular de la plaça de Maluquer i Salvador, amb capacitat per a unes 800 persones. Disposa d’un passadís principal i sis sales comunicades entre elles, cadascuna amb un respirador que sortia a la plaça.

Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve

5596284892_b770d99929_z

És l’únic vestigi que queda “in situ” de l’antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida en el segle XV sobre l’edifici romànic. És una torre de 34 metres d’altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de triceria trilobulada gòtica, coronat per una barana amb motius entrellaçats. Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l’església gòtica.

Sala Francesc Tarafa

5596284892_b770d99929_z

Aquest edifici del carrer de Corró albergava l’Antic Hospital construït per Bertran de Seva els segles XIV i XV, que va prestar servei com a centre sanitari fins al 1844. L’edifici actual conserva l’estructura gòtica de l’antic hospital, coberta a dues vessants sobre tres arcs diafragmes i embigat de fusta. L’any 1926 fou remodelat per Joaquim Raspall per convertir-lo en biblioteca, l’interior es va decorar amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es van reutilitzar dues finestres gòtiques adquirides a Felip Blanchart i es va obrir el rosetó. Des que va deixar d’acollir la biblioteca el 1995, és escenari d’actes culturals diversos.

La Casa dels Tagamanent, dita del Conestable

5596284892_b770d99929_z

De l’antiga casa dels Tagamanent, avui només resta la part central de l’antic palau del segle XV, situat al carrer de Sant Roc. En aquest edifici va morir el 1466 el conestable Pere de Portugal i per això es coneix popularment com la Casa del Conestable. Són d’interès, a la façana principal de l’edifici, el portal d’entrada amb un arc de mig punt de pedra dovellada, el finestral gòtic d’arc trevolat a la planta noble i la finestra conopial lobulada de la segona planta.

Ajuntament

5596284892_b770d99929_z

Situat davant la Porxada, l’edifici de l’Ajuntament ha canviat molt des de la seva creació com a Casa de la Vila a final del segle XVI, per les necessitats administratives actuals. Entre 1902 i 1904 l’arquitecte Simó Cordomí va reformar l’antic edifici. Els elements formals i de decoració donen al conjunt de l’edifici un caràcter neogòtic.

Hospital-Asil

5596284892_b770d99929_z

Conjunt d’edificis del 1923, situat a l’avinguda de Francesc Ribas, que va substituir l’hospital ubicat a l’antic convent dels caputxins. Són tres pavellons d’estil modernista, obra de Josep M. Miró Guibernau, que s’articulen a l’entorn d’un pati central.

Museu de Granollers
Museu de Ciències Naturals de Granollers
BTTDiscovery